Soc Ernesto Giner, i la fotografia és la meua manera de mirar el món. 

Sempre he sigut una persona observadora, d’eixes que es fixen en els xicotets detalls i sempre pensen com millorar. Amb el temps, vaig descobrir que la càmera era l’eina perfecta per a guardar eixos instants i donar-los vida per sempre.

Hi ha qui té la sort de saber des de ben menut què li agrada. No va ser el meu cas. Cada persona té el seu propi camí, i el meu m’ha dut a descobrir, ja en la quarantena, que la fotografia era el que realment volia fer. Podríem dir que va ser la meua pròpia “crisi dels 40”, però per a mi ha sigut més bé una revelació. Vaig entendre que necessitava un camí on sentir-me lliure i creatiu, i hui la meua passió s’ha convertit en la meua professió.

No hi ha res que em faça més feliç que capturar records que perduren, però d’una manera sincera, perquè és el que realment vull fer. M’agrada la fotografia natural, sense artificis. Vull que, quan mires una foto teua, et reconegues en ella, que et faça somriure o que et recorde aquell moment tal com el vas viure.

Per això, quan faig fotos, no només estic darrere d’una càmera, sinó que estic compartint amb tu un trosset d’història, amb la il·lusió de convertir-lo en un record inesborrable.

Si vols que contem junts la teua història, estaré encantat d’acompanyar-te en aquest viatge.